Accedeix a aquesta web: http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#generes
Aquí trobaràs una definició dels gèneres trobadorescos i poemes representatius. L’exercici que has de fer consisteix a copiar el poema que hi ha per a cadascun d’aquests gèneres (has de clicar la mà): cançó, sirventès, alba, plany i pastorel·la. Sintetitza el contingut dels poemes, justifica el gènere al qual pertanyen i busca el significat d’algunes paraules que desconeguis.
La matèria que entra en aquest exament és la mateixa que teníeu per al de final de curs de suficiència. Per tant, només cal que llegiu la notícia que trobareu més avall en un “post” anterior.
Recordeu que la matèria de català es troba en diversos dossiers repartits al llarg del curs i que la sintaxi també la teniu per apunts.
CAL LLIURAR EL TREBALL D’ESTIU
Tots els alumnes de 1r que passin a 2n amb la matèria suspesa estan obligats a fer aquesta feina i presentar-la el mateix dia de l’examen de recuperació; en cas contrari no se’ls corregirà l’examen.
-Resum del contingut de tots els dossiers estudiats al llarg del curs
-Resum dels diferents capítols de l’obra Tirant lo blanc de Joanot Martorell
-Comentari de 10 poemes de l’Antologia poètica (a triar per part de l’alumne).
Els poemes els trobareu a la web de lectures https://docs.google.com/View?docid=dnmdn5z_513gjvmmtcw que està enllaçada a www.lletresenbloc.blogspot.com
– Exercicis sobre el conte “La sang” de Mercè Rodoreda que es troben al bloc de català (del llibre Vint-i-dos contes )
-Exercicis sobre el Modernisme que teniu al bloc (8 de desembre 2010) https://etpcantologiapoetica.wordpress.com/2010/12/08/mes-exercicis-sobre-literatura-modernista/
Analitza en arbre les següents oracions:
– Les llengües són dures de morir
– Aquestes venerables institucions projecten sobre el poble una circumspecció visible
– A Portbou hi ha més consciència lingüística
– La consciència del poder de la paraula es reflecteix en la comunicació humana
– El problema és la participació en la generació d’innovació tecnològica
– Estem tan acostumats a les paraules grolleres…!
– M’interessa molt l’últim congrés de medicina
– A Romeu i Julieta hi ha una alegre celebració de la vida
– En quatre dies recorreran tota una vida d’amor
– Aquest dinamisme es pot considerar també una actitud utòpica
– Vam trobar espatllada la màquina d’afaitar
– Fa quatre dies des de la seva desaparició
– Esteu satisfets amb el treball i el programa?
– Ens adonem de les diferències entre la tècnica i el llenguatge?
– En la societat moderna s’ha creat un nou concepte de bellesa
Temari de la part teòrica de català. A l’examen no entren les lectures obligatòries de llibres
1a avaluació
1r parcial: Edat Mitjana
La novel•la cavalleresca: Tirant lo Blanc
Morfosintaxi
2n parcial: La Renaixença
Narcís Oller
Morfosintaxi
|
2a avaluació
|
||
| 1r parcial: El ModernismeMorfosintaxi
2n parcial: L’Avantguardisme.Salvat- Papasseit Morfosintaxi
2n parcial: Teatre del s.XX Morfosintaxi 1r parcial: Narrativa del s.XX Mercè Rodoreda Morfosintaxi |
Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l’any 1978 a la col·lecció “Antologia Catalana” d’Edicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra d’Or de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades.
Les narracions d’Invasió subtil i altres contes ens mostren l’actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l’humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l’aparença “normal” de les coses.
Us proposem de llegir dos contes inclosos a Invasió subtil i altres contes, però, abans, us recomanem que llegiu els següents enllaços per tal de respondre correctament les preguntes de més avall
*http://lletra.uoc.edu/ca/obra/invasio-subtil-i-altres-contes-pere-calders Article de Joan Martínez titulat Els mecanismes de l’humor a l’entorn de l’orbra de Calders
*http://www.iec.cat/perecalders/ Imatges i paraules de Pere Calders Exposició virtual realitzada per l’IEC, el Departament de Filologia Catalana de la UAB i el grup de recerca GELCC (UAB)
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/index.htm Recurs interactiu que caracteritza els contes com a gènere literari rellevant. S’hi analitzen els recursos propis d’aquest gènere així com també s’hi presenten alguns dels contes i contistes de la literatura catalana.
http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/103873/157967 Pròleg de Joan Melcion a Invasió subtil i altres contes
Ara llegireu aquests dos contes de Calders “Invasió subtil” i “El testament de la hiena”, ambdós formen part de l’obra Invasió subtil i altres contes. Un cop llegits heu de fer les següents activitats:
1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
ACCÉS ALS CONTES: contes de Pere Calders
Office 2003: contes-de-pere-calders
Per fer a l’hora de classe per parelles. Descarregueu-vos el document, realitzeu els exercicis i després pengeu-los a la NET. No oblideu de posar-hi el vostre nom.
Aquí teniu alguns dels treballs sobre Mercè Rodoreda que heu presentat. Cliqueu sobre la imatge per accedir al document
– Sergi Bertran 1rHS1
– Laura Redondo, Míriam Fínez, Mireia Miranda i Dani Parejo 1rHS1
– Carolina Alemany 1r Artístic
– Andrea Lacuesta 1r Artístic
– Mireia Roca 1r Artístic
Aquí tenim una altra presentació de l’Anna Alcázar, Núria Ayora i Laia Jiménez
No puc deixar de penjar aquest magnífic power-point que han confeccionat les vostres companyes de 1r HS1. Han sabut reflectir a través de les imatges el contingut temàtic, potenciant, d’aquesta manera, el missatge que es vol transmetre.
TRAJECTÒRIA BIOGRÀFICA I LITERÀRIA
Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona 1909- Girona 1983 ) fou una lectora incansable de literatura catalana, d’autors com Verdaguer, Víctor Català, Joaquim Ruyra, etc. i també d’autors representatius de les noves tendències del segle XX.
Durant els anys 30 col.laborà a diferents revistes,, on es publiquen les seves primeres narracions: Sóc una dona honrada?, Un dia en la vida d’un home, Crim, que més endavant rebutjaria totalment. Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937 quan guanya el premi Crexells amb la novel•la Aloma, única obra de preguerra acceptada per l’autora.
Rodoreda centra la seva narrativa sobre una adolescent que es diu Aloma, perquè el seu oncle que llegia Ramon Llull (Llibre d’Evast, Aloma i Blanquerna) ho va voler. Aquest recurs literari- la referència a Llull- li permet establir la diferència entre les dues dones: la de Llull, feliç i realitzada en el seu matrimoni; la de Rodoreda, marginada per les seves relacions amoroses i el fill il•legítim que espera.
A partir d’aquesta obra es comencen a veure les característiques i temàtica de la seva narrativa:
Plantejament del triangle amorós; presentació de les relacions dona-home com a irreconciliables, on l’home es converteix en subjugador i la dona en víctima; sexualitat traumàtica,…
Heroïnes amb una visió falsa de la realitat, bastida a partir de l’enlluernament del cinema i la literatura
Elaboració de símbols: casa, jardí, coloms, flors…
En acabar la guerra civil ha d’exiliar-se, primer a França i després s’instal•la definitivament a Ginebra fins al retorn a Catalunya cap als anys 70.
Transcorren vint anys fins que agafa de nou la ploma i ho fa amb Vint-i-dos contes on s’accentua la visió pessimista que hom troba a Aloma.
Dels anys 60 tenim dues novel•les: La plaça del Diamant (1962) i El carrer de les Camèlies (1966) on l’autora deixa de ser omniscient i les protagonistes- Colometa i Cecília-expliquen les seves històries. El marc social d’ambdues novel•les és Barcelona.
A partir d’aquí comença a variar els seus elements característics. L’espai i el temps deixen de ser significatius i comencen a prendre relleu els elements simbòlics i els elements fantàstics i irreals.
El 1966 publica Jardí vora el mar on es produeix un canvi en el punt de vista, ja que el narrador és un vell jardiner que explica una tràgica història d’amor i un any després publica un altre recull de contes La meva Cristina i altres contes en què recrea un univers de ficció inconcret i atemporal.
Del 1974 és Mirall trencat que ens narra la història d’una família de la burgesia barcelonina. Existeixen nombroses diferències entre els personatges d’aquesta novel•la i els de les anteriors, per exemple llur abundància i extracció social-molt més elevada en aquesta última-. A més, el punt de vista unívoc es converteix en múltiple i prenen importància alguns personatges masculins, malgrat el predomini-com és característic en les obres de Rodoreda-dels femenins.
De l’última època és el recull Viatges i flors (1980) i la novel•la Quanta, quanta guerra (1980). Aquestes narracions són absolutament simbòliques i els referents reals desapareixen.
Mercè Rodoreda va morir el 13 d’abril de 1983 i pòstumament es va publicar La mort i la primavera (1986).
EXERCICIS CONTE “LA SANG”Trets del dossier publicat a “El gust per la lectura”
1. Llegiu el conte «La sang». En aquest conte (com en molts d’altres) el temps i les estacions
de l’any afecten tant la vegetació com les persones. Empleneu el quadre següent amb les
estacions de l’any més significatives en el desenvolupament de la narració i anoteu-hi els
conflictes personals més remarcables:
Estació – conflictes
2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que
experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments
personals, les dàlies i les estacions de l’any?
3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de
les dàlies:
(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)
a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?
b) Per què les dàlies són els seus fills?
c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i
nens.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
e) A què s’associen en el conte?
6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que ja ha
deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea:
a) Quina importància té la menstruació per a la protagonista? Busqueu algun fragment
on se simbolitzi la sang.
b) Segons ella, què arriba amb la menopausa?
c) Amb què associa el temps fèrtil d’una dona?
d) Quan considera la protagonista que comença i acaba la felicitat per a una dona?
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
8. En un moment determinat la figura paterna substitueix la figura del marit. Quan i per què es
dóna això? Què representa el pare en el somni que té la protagonista?
1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat
2. Anàlisi dels personatges
Si vols conèixer millor l¡autora i la seva narrativa llegeix la informació que trobaràs a les següents webs:
-Comentari sobre el seu primer recull de contes http://www.uoc.edu/jocs/3/articles/ardolino4/
–http://lletra.uoc.edu/ca/autora/carme-riera
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
3-Situa l’espai i el temps de la narració
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
3-Situa l’espai i el temps de la narració
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
L’Anna Alcázar comparteix amb vosaltres els seus apunts sobre els poemes de l’antologia.
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
LITERATURA CATALANA ETPClot 
You must be logged in to post a comment.