LITERATURA CATALANA ETPClot

1r batxillerat

Poemes examen global febrer 7, 2011

Filed under: matèria_exàmens — Dolors Puerta @ 12:13 pm

El comentari d’aquests poemes s’afegeix al tema de l’Avantguardisme en la matèria de l’examen global. Cal doncs que busqueu la informació adient en les exposions orals que s’han fet a classe.

Cançoneta incerta de Josep Carner

Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu

L’Elionor de Miquel Martí i Pol

 

 

El Modernisme: treballs alumnes febrer 3, 2011

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 8:42 pm


 

Més exercicis sobre literatura modernista Desembre 8, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 12:53 am

1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç:

http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/narrativa%20modernista.htm i realitza els exercicis 1-6.

2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.

3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

ELS GRUPS DE 2 PERSONES NOMÉS HAN DE FER LES PREGUNTES 1 i 3

DATA DE PRESENTACIÓ: 20 desembre

 

El Modernisme (2a aval.) Novembre 24, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 7:39 pm

 Comencem la segona avaluació amb un parell d’informacions:

– El tema del primer parcial és el Modernisme, la matèria del qual la teniu en un dossier que hem repartit a classe. És possible que algú desitgi tenir el llibret en format digital, doncs cliqueu a El modernisme

– Igual que a la primera avaluació, per grups us repartireu uns temes per fer les vostres exposicions orals, que són els següents:

  • Víctor Català
  • Santiago Rusiñol
  • Escola Mallorquina
  • Les festes modernistes. Els Quatre Gats. Les revistes modernistes.
  • Noucentisme. Eugeni d’Ors
  • Josep Carner
  • Salvador Espriu
  • Miquel Martí i Pol
  • Arts plàstiques al moviment modernista (opcional)
  • Representació obra teatral (opcional)

PRIMERS EXERCICIS

  • En primer lloc cal que cada grup creï el seu bloc (a la capçalera del bloc han d’aparèixer el nom de tots els components) i immediatament m’heu de donar la URL (adreça d’Internet) perquè jo l’enllaci al bloc de classe. A partir d’aquest moment ja no em lliurareu la feina a mà, sinó que la publicareu, respectant també el termini de presentació.
  • Treball sobre les dues tendències del Modernisme:

             Accediu a aquesta web: XTEC  ( http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/modernisme1.htm)

             Una parella del grup ha de llegir l’article de Jaume Brossa “Viure del passat”, text 1, (llegiu també el text sobre el regeneracionisme que l’encapçala) i contesteu les cinc preguntes.

             L’altra parella ha de llegir l’article 4 de Santiago Rusiñol (llegiu també el text sobre l’esteticisme que l’encapçala) i respongueu les preguntes 1,2,3,4 i 5.

  • CAL TENIR LA FEINA ACABADA I PUBLICADA PER A DIVENDRES 3 DE DESEMBRE.
  • SI ALGUNA PERSONA VOL TREBALL OPTATIU NOMÉS CAL LLEGIR UN ALTRE DELS ARTICLES I EXPOSAR LES IDEES IMPORTANTS EL PROPER DIA A CLASSE.G
  • ENVIEU-ME L’ADREÇA DEL VOSTRE BLOC. ELS QUI HO HEU FET JA, ESTEU ENLLAÇATS A LA PÀGINA ” GRUPS 10/11)
 

Matèria de l’examen Novembre 9, 2010

Filed under: matèria_exàmens — Dolors Puerta @ 9:01 pm

– Sintaxi

– Dossier Renaixença

– Comentari de poemes de les exposicions orals: Ramon Llull, Ausiàs March, Vicenç Garcia, Jacint Verdaguer i oda “la pàtria” d’Aribau

 

Exàmens de recuperació Juny 3, 2010

Filed under: matèria_exàmens — Dolors Puerta @ 8:00 pm

1a avaluació

– els gèneres narratius: poesia, narrativa i teatre

-Figures retòriques

– Ramon Llull
– La literatura dels trobadors (molt important els gèneres)
– Novel·la cavalleresca i Tirant lo Blanc

2a avaluació

– Apunts de la Decadència (busqueu al bloc la informació)

–  Renaixença :Verdaguer, Guimerà i Oller

– El Modernisme.

3a avaluació

– Avantguardisme

– Salvador Espriu

– Mercè Rodoreda

– Sintaxi

 

Poesia modernista febrer 8, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 7:28 pm

Visions i Cants de Joan Maragall

A la pàgina 202 del llibre de text teniu una guia de lectura sobre aquest llibre. Seguiu els següents passos:

– Accediu al LLIBRE

– Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202

– Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)

Altres poetes

A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors

– Realitzeu els exercicis 1 i 4

– Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema de l’exercici 2 o el de l’exercici 3

AQUEST TREBALL ESTÀ PENSAT PER A UN GRUP DE QUATRE PERSONES I PER A DUES SESSIONS DE CLASSE. SI EL GRUP ÉS DE DOS O TRES, FEU-NE LA PART PROPORCIONAL. SI EL GRUP ÉS DE CINC AFEGIU-NE EL SEGÜENT EXERCICI:

– Busqueu en aquests poemes vint paraules, copieu-les amb la frase a què pertanyen i expliqueu-ne el significat

DATA PRESENTACIÓ: 20 de febrer

 

El modernisme febrer 3, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 11:26 pm

Definició

El terme modernisme designa a Catalunya un ampli moviment artístic que es desenvolupa durant els darrers decennis del segle XIX i el començament del s.XX. Abraça diferents disciplines (arquitectura, pintura, escultura, música, literatura) i el seu objectiu és modernitzar i tranformar la societat, que segons ells “viu del passat” per treure-la del seu endarreriment. Podríem definir el modernisme català com un moviment que es proposà transformar la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional. Els modernistes volien incorporar Catalunya a l’avantguarda cultural de l’Europa del moment. Es van oposar al moviment anterior de la Renaixença perquè tenia una concepció localista i regionalista de la cultura catalana i es conformava a fer només l’elegia d’un passat gloriós.

Amb el modernisme apareix per primera vegada a Catalunya una generació d’intel·lectuals, escriptors i artistes, que volen viure com a professionals. L’art tindrà una doble concepció, l’art viscut com a passió i l’art com a rebel·lió. L’artista, tot i ser fill de la burgesia, es rebel·larà contra la mentalitat tancada de la seva pròpia classe .

 

Els corrents ideològics

Existien dos corrents ben diferenciats dins del modernisme, segons la valoració del paper de l’art en la socientat:

  • Regeneracionista

Els qui formaven part d’aquest grup creien que l’intel·lectual i l’artista havien de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat. S’identificaven amb les idees de l’escriptor noruec Ibsen, que considerava l’art com una revolta social. Entre els representants més significatius destaca Jaume Brossa, col·laborador  de la revista l’Avenç on va publicar l’article “Viure del passat” considerat com el manifest del regeneracionisme català. En el camp de la poesia, el llibre més clarament regeneracionista és Visions i Cants de Joan Maragall on es reflecteix la crisi de la socientat espanyola arran de la guerra i la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. El poema més cèlebre és “Oda a Espanya”. La preocupació d’aquests intel·lectuals  i la seva actitud regeneracionista  coincidia amb la de la Generació del 98.

  • Esteticista

L’esteticista o de l’art per l’art, encapçalat per Santiago Rusiñol, converteix l’art en una mena de religió i refugi contra aquesta societat que no els valora prou. És un art d’evasió i la seva estètica estaria més relacionada amb la del modernisme castellà i amb l’obra del poeta Rubén Darío.

Aquest moviment va ser encapçalat per Santiago Rusiñol.

    Paper de l’artista

El modernisme reflecteix, a Catalunya, una crisi històrica que té com a resultat l’enfrontament entre l’intel.lectual o l’artista i la societat burgesa. L’escriptor i l’artista modernistes fan una crítica total de la civilització  industrial i rebutgen l’esperit mesquí d’aquesta societat. Aquesta rebel·lió contra la societat converteix l’artista en un marginat que adopta unes formes de vida contràries a les de les capes benpensants; és un desplaçat, és a dir, allò que en la terminologia de l’època s’anomena bohemi.