LITERATURA CATALANA ETPClot

1r batxillerat

Matèria examen global febrer 25, 2010

Filed under: General — Dolors Puerta @ 6:53 pm

Introducció: a la pàgina del bloc

La poesia modernista: 198-203

La narrativa modernista: 234-235

Teatre modernista: 266-268

 Comentari dels textos que heu treballat

(la imatge enllaça al lloc de procedència)

Anuncis
 

Poesia modernista febrer 8, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 7:28 pm

Visions i Cants de Joan Maragall

A la pàgina 202 del llibre de text teniu una guia de lectura sobre aquest llibre. Seguiu els següents passos:

– Accediu al LLIBRE

– Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202

– Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)

Altres poetes

A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors

– Realitzeu els exercicis 1 i 4

– Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema de l’exercici 2 o el de l’exercici 3

AQUEST TREBALL ESTÀ PENSAT PER A UN GRUP DE QUATRE PERSONES I PER A DUES SESSIONS DE CLASSE. SI EL GRUP ÉS DE DOS O TRES, FEU-NE LA PART PROPORCIONAL. SI EL GRUP ÉS DE CINC AFEGIU-NE EL SEGÜENT EXERCICI:

– Busqueu en aquests poemes vint paraules, copieu-les amb la frase a què pertanyen i expliqueu-ne el significat

DATA PRESENTACIÓ: 20 de febrer

 

El modernisme febrer 3, 2010

Filed under: modernisme — Dolors Puerta @ 11:26 pm

Definició

El terme modernisme designa a Catalunya un ampli moviment artístic que es desenvolupa durant els darrers decennis del segle XIX i el començament del s.XX. Abraça diferents disciplines (arquitectura, pintura, escultura, música, literatura) i el seu objectiu és modernitzar i tranformar la societat, que segons ells “viu del passat” per treure-la del seu endarreriment. Podríem definir el modernisme català com un moviment que es proposà transformar la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional. Els modernistes volien incorporar Catalunya a l’avantguarda cultural de l’Europa del moment. Es van oposar al moviment anterior de la Renaixença perquè tenia una concepció localista i regionalista de la cultura catalana i es conformava a fer només l’elegia d’un passat gloriós.

Amb el modernisme apareix per primera vegada a Catalunya una generació d’intel·lectuals, escriptors i artistes, que volen viure com a professionals. L’art tindrà una doble concepció, l’art viscut com a passió i l’art com a rebel·lió. L’artista, tot i ser fill de la burgesia, es rebel·larà contra la mentalitat tancada de la seva pròpia classe .

 

Els corrents ideològics

Existien dos corrents ben diferenciats dins del modernisme, segons la valoració del paper de l’art en la socientat:

  • Regeneracionista

Els qui formaven part d’aquest grup creien que l’intel·lectual i l’artista havien de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat. S’identificaven amb les idees de l’escriptor noruec Ibsen, que considerava l’art com una revolta social. Entre els representants més significatius destaca Jaume Brossa, col·laborador  de la revista l’Avenç on va publicar l’article “Viure del passat” considerat com el manifest del regeneracionisme català. En el camp de la poesia, el llibre més clarament regeneracionista és Visions i Cants de Joan Maragall on es reflecteix la crisi de la socientat espanyola arran de la guerra i la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. El poema més cèlebre és “Oda a Espanya”. La preocupació d’aquests intel·lectuals  i la seva actitud regeneracionista  coincidia amb la de la Generació del 98.

  • Esteticista

L’esteticista o de l’art per l’art, encapçalat per Santiago Rusiñol, converteix l’art en una mena de religió i refugi contra aquesta societat que no els valora prou. És un art d’evasió i la seva estètica estaria més relacionada amb la del modernisme castellà i amb l’obra del poeta Rubén Darío.

Aquest moviment va ser encapçalat per Santiago Rusiñol.

    Paper de l’artista

El modernisme reflecteix, a Catalunya, una crisi històrica que té com a resultat l’enfrontament entre l’intel.lectual o l’artista i la societat burgesa. L’escriptor i l’artista modernistes fan una crítica total de la civilització  industrial i rebutgen l’esperit mesquí d’aquesta societat. Aquesta rebel·lió contra la societat converteix l’artista en un marginat que adopta unes formes de vida contràries a les de les capes benpensants; és un desplaçat, és a dir, allò que en la terminologia de l’època s’anomena bohemi.